Language family: Basque based pidgin.
Language codes:
ISO 639-1 -
ISO 639-2 -
ISO 639-3 -
Beste izen batzuk (autoglotonimoa: ):
Hizkuntza / lengua: algonkinoa – euskara.
Hiztunak / hablantes: bat ere ez.
Herrialdea / país: Newfoundland, Quebec, Labrador Penintsula eta Eskozia Berria (Kanada).
HISTORIA. Algonkinoa-euskara hizkuntza pidgin bat da mi’kmaq tribu, innu eta beste amerindiar batzuen eta euskal balea eta bakailao arrantzale eta merkatarien artean sortua Newfoundland, Quebec, Labrador Penintsula eta Eskozia Berriko euskaldunen artean. Halaber zituen hitz gaskoiak, garai hartan gaskoia Frantziako hego-mendebaldean lingua franca zelako.
San Lorentzo Ibaiaren inguruan erabili zuten euskaldunek eta bertako 3 herrik; bi izan ziren montagnais (menditarrak) eta irokesak, zeinekin euskaldunek tratu ona izan zuten eta hirugarrena inuitak edo eskimalak, kontrario kontsideratuak. Geroago hara baleak ehizatzera eta larruak salerostera joanak ziren baleazale fantsesek ere erabili zuten.
Euskaldunak han 1527an kokatu baziren ere, pidgina 1530 inguruan hasi bide ziren mintzatzen eta bere loraldi bikainena 1580 eta 1635 artean izan zuen. Pidginaren existentzia hainbat iturri garaikide independeetan aipatzen da, baina esaldi batzuk eta 30 bat hitz solte bakarrik iritsi zaizkigu euskaraz. Pedro Garibaikoak 1571n aipatzen du pidgina euskara ez dela hain zaila ikasteko demostratu nahirik. Kanadako indioek euskal baleazaleengandik ikasi zutela dio: “Y si esa gente privada de razón y organización es capaz de aprenderlo, cuanto más fácilmente podría la gente de vida respetable de nuestro viejo mundo”.
Lezoko Lope Martinez Isastikoa historalariak 1625ean idatzi zuen euskaldunak eta bertako herrien harremanei buruz. Azaltzen du nola zaude? galdetzen zaielarik, Apaizac obeto erantzuten dutela aire grazios batekin.
1616an jesuita misiolari batek idatzi zuen Port-Royaleko (Eskozia Berria) amerindiarrek adesquidex hitza erabiltzen zutela frantsesak agurtzeko. 1603an Taduzaken bizi zen misiolari frantses batek zioen Montagnais deiten zieten amerindiarrek ania hitza frantsesei bakarrik saludatzeko erabiltzen zutela, baina euren artean nichtais hitza.
HIZKUNTZA. Ezaugarri nagusiak. Fonetika. Morfosintaxia. Pidginaren egitura euskararen morfologiazkoa da: ia hitz denak -a amaitzen dira, absolutu singular mugatu ez ergatiboaren morfemaz.
Idazkera. Latindar alfabetoa.
|
HISTORIA. El lenguaje algonquino-vasco es un pidgin creado para la comunicación entre miembros de la tribu mi’kmaq, innu y otros amerindios con los vascos balleneros, pescadores de bacalao y otros comerciantes en Newfoundland, Quebec, Península Labrador, Nueva Escocia, y vasco-hablantes. También poseía palabras del gascón, ya que entonces era la lengua franca del sudoeste de Francia. Lo utilizaron cerca del Río San Lorenzo los vascos y 3 pueblos nativos; dos de ellos fueron el montagnais (los montañeses) y el iroqués, con los que los vascos tuvieron buenas relaciones y el tercero fueron los inuits o esquimales, considerados hostiles. Posteriormente también lo utilizaron balleneros franceses que iban a cazar ballenas y comerciar con pieles. Aunque los vascos se asentaron en la zona en 1527, el pidgin pudo empezar a hablarse hacia 1530 y tuvo su edad dorada entre 1580 y 1635. Su existencia se menciona en varias fuentes contemporáneas independientes, pero tan solo unas pocas frases y menos de 30 palabras sueltas en euskera nos han llegado. Hace referencia del pidgin Pedro de Garibay en 1571 con ánimo de demostrar que el vascuence no era difícil para aprenderlo, puesto que los indios del Canadá lo aprendieron de los balleneros vascos: “Y si esa gente privada de razón y organización es capaz de aprenderlo, cuanto más fácilmente podría la gente de vida respetable de nuestro viejo mundo”. El historiador de Lezo Lope Martínez de Isasti escribió en 1625 sobre la relación de los vascos con las poblaciones locales. Comenta que preguntándoles: nola zaude? (cómo estás?) responden graciosamente: Apaizac obeto (los clérigos mejor). En 1616 un misionero jesuita notó que los amerindios de Port-Royal (Nueva Escocia) utilizaban la palabra adesquidex para saludar a los franceses. En 1603 un misionero francés establecido en Taduzak decía que los amerindios a los que denominaban Montagnais hacían uso de la palabra ania para saludar tan solo a los franceses, mientras que entre ellos utilizaban la palabra nichtais.
LENGUA. Principales características. Fonética. Morfosintaxis. Las palabras del pidgin están formadas según la morfología vasca: casi todos los nombres terminan en -a, morfema del artículo determinado no ergativo del caso absoluto. Escritura. Alfabeto latino.
|
GRAMATIKAK, METODOAK, ESKULIBURUAK
Lexikoa
Urtea |
Algonkinoa (Mikmak) |
Euskara |
Gaztelania |
1603 |
matachia |
patatxa |
moneda, ornamento |
1612 |
matachiaz |
patatxa |
moneda, ornamento |
1613 |
souricoua |
zurikoa |
lo de los blancos |
1613 |
pilotoua |
pilotua |
piloto de barco |
1616 |
adesquidex/s |
adiskide |
amigo |
1616 |
bascua |
baskoa |
vasco |
1616 |
chabaya |
xabaia |
salvaje |
1618 |
atouray |
atorra |
camiseta |
1618 |
baccalaos |
bakalau |
bacalao |
1618 |
Endia |
handi |
grande |
1618 |
escorken |
moskor |
bebida |
1618 |
canadaquoa |
kanadakoa |
canadiense |
1618 |
kessona |
gizona |
hombre |
1618 |
mercatoria |
merkateria |
comerciante |
1618 |
muschkucha |
bizcotxa |
bizcocho |
Datarik ez |
ania (montagnais) |
anaia |
hermano |
Datarik ez |
capitaina |
kapitaina |
capitán |
Datarik ez |
caracona |
gari ona/ogia |
pan |
Datarik ez |
carcaria/ircay |
irri-karkara |
carcajadas |
Datarik ez |
castaigne |
gaztaina/magina |
castaña |
Datarik ez |
chimonutz |
txima luze |
melena |
Datarik ez |
echpata |
ezpata |
espada |
Datarik ez |
elege |
errege |
rey |
Datarik ez |
makia |
makila |
bastón |
Datarik ez |
maria |
balea |
ballena |
Datarik ez |
martia |
marta/lepahoria |
marta |
Datarik ez |
orignak |
oreinak |
alces |
Datarik ez |
tabaguia |
tapakia/aterpea |
refugio |
Datarik ez |
barilia |
barrika |
barril |
Esaldiak / Frases
Algonkinoa – euskaraz → For mi presenta for ju biskusa eta sagarduna.
Euskaraz → Bizkotxo eta sagardoa emango dizkizut.
Gaztelaniaz → Te daré bizcocho y sidra.
Algonkinoa – euskaraz → Bocata for me attora.
Euskaraz → Ikus iezadazu atorra.
Gaztelaniaz → Mira mi camiseta.
Algonkinoa – euskaraz → Ania, kir capitana?
Euskaraz → Anaia, capitana al zara?
Gaztelaniaz → ¿Hermano, eres capitán?
Algonkinoa – euskaraz → Ania capitana ouias amiscou.
Euskaraz → Anaia capitana kastor haragia.
Gaztelaniaz → Hermano capitán carne de castor.
Ingelesez → Brother captain beaver’s meat.
Algonkinoa – euskaraz → Endia chave Normandía.
Euskaraz → Frantsesek gauza asko dakite.
Gaztelaniaz → Los franceses saben muchas cosas.
Algonkinoa – euskaraz → Gara gara ender-quir gara gara.
Euskaraz → Gerra izango dugu.
Gaztelaniaz → Tendremos guerra si seguimos así.
Algonkinoa – euskaraz → - Nola zaude? - Apezak obeto.
Euskaraz → -Nola zaude? -Apaizak hobeto.
Gaztelaniaz → -¿Cómo estás? -Los curas mejor.
Algonkinoa – euskaraz → Maloes mercatora.
Euskaraz → Malo Deunakoak merkatari bidegabekoak dira.
Gaztelaniaz → Los de St. Malo son comerciantes injustos.
Eskualdeko toponimian eragina
Influencia en la toponimia de la zona
Algonkinoa-euskara pidginak sorrarazitako toponimoak, zuzenenan nahiz inguru hauetan europarren hainbat espediziotan gida bezala ibili eta pidgin hau mintzatzen zuten mikmaktarren presentziagatik. Oinarritzat pidgin hau duten beste askoz toponimo gehiago egon arren, nabarmenenak bakarrik aipatzen dira hemen. |
Lista de topónimos a los que dio lugar el pidgin algonquino-vasco, bien directamente o por la presencia de los micmac (que hablaban este pidgin) en estos lugares como guías de las distintas expediciones de europeos. Aunque existen muchos otros topónimos que tienen raíces de este pidgin solo se han señalado los más obvios a modo de ejemplo.
|
Exafaud-aux-basqes
Todoussac
Les esquomins
Anse-aux-basques
Cicchedec
Port-au-chois (Portutxoa)
Port-à-port (Opor-portu)
Por-aux-basques
Plazentzia
Baratxoa
Baye de Bizkaye
Uli-Zulo
Burua-Aundi
Etxalde-portu
Igarnatxoa
Anton portu
Barba Zulo
Lobeeta
Samaded
Fortea Bay Blanc Sdelon
L ’échourie (Urdazuri)
Barachois (Barratxoa)
Île aux Basques
Euskararekin erlazionatutako beste toponimo bat Ochelaga izan daiteke. Hudo indioek honela deitzen zioten Montreali. Aditu batzuek Ochelaga euskaldunen eta amerindiarren arteko adibidetzat deskribatu dute, -laga euskal atzizkia izan daitekeelako. |
Otro posible toponimo relacionado con el euskera sería Ochelaga. Así denominaban los indios hurones a Montreal. Algunos expertos han descrito Ochelaga como ejemplo de la relación entre los vascos y los amerindios, ya que -laga puede ser un sufijo vasco.
|
Algonkinoa-euskara orain dela gutxi
El algonquino-vasco en tiempos recientes
Pidgin honek bizirik irauten zuen 1710ean, Peter Bakkerrek aipatzen duen dokumentu baten arabera, zeinak baitio Kanadaren mendebaldeko indio batzuek erabiltzen zutela "une espèce de langue franque, composée de basque et deux autres langages sauvages". Inguruko tribu batzuen izenak mikmak-euskara pidginetik hartuak dira. Bestalde, mikmakerazko gaurko hainbat hitz euskararen maileguak dira. Adibidez atlei ‘atorra’ (XVII. m.ko mikmakeran atouray) euskarazko atorratik, elegewit ‘erregea’ euskarazko erregetik eta Plansia ‘Frantzia’ euskarazko Prantziatik.
|
Este pidgin seguía en uso en 1710 ya que existe un documento citado por Peter Bakker que afirma que los indios del oeste de Canadá usaban "une espèce de langue franque, composée de basque et deux autres langages sauvages".
Algunos nombres de tribus vecinas proceden del pidgin micmac-vasco. Por otro lado palabras micmac actuales son préstamos del vasco. Como por ejemplo atlei 'camisa' (en el micmac del siglo XVII atouray) del vasco atorra, elegewit 'rey' del vasco errege y Plansia 'Francia' del vasco Prantzia.
|