LAK, LAK, LAK
Language family: Northeast Caucasian.
Language codes:
ISO 639-1 -
ISO 639-2 -
ISO 639-3 lbe
Glottolog: lakk1252.
Beste izen batzuk (autoglotonimoa: лакку маз, lakːu maz):
lak (LBE) hizk. Errusia (Europa); baita Azerbaijan, Georgia, Kazakhstan, Kirgizistan, Tajikistan, Turkia (Asia), Turkmenistan eta Uzbekistan ere.
laki alt lak [LBE].
kazikumukhtsy alt lak [LBE].
ERRUSIA
lak (laki, kazikumukhtsy) [LBE] 112.100 hiztun ama hizkuntza dutenak (% 95) 118.000 biztanleko populazio etnikoan.Herrialde guztietako populazio guztia 130.000. Hego Dagestan EASS. Halaber mintzatua Azerbaijan, Georgia, Kazakhstan, Kirgizistan, Tajikistan, Turkia (Asia), Turkmenistan eta Uzbekistanen ere. Ipar Kaukasia, Ipar-ekialdea, Lak-Dargwa. Dialektoak: kumux (kumkh), vicxin (vitskhin), ashtikulin, balxar-calakan (balkar-tsalakan). Dialektoak bat bestearen gertukoak dira. Idazkera zirilikoa.
Hizkuntza / lengua: lakera / lak / lak / lak.
Hiztunak / hablantes (2000): 118.000 (Ethnologue).
Herrialdea / país: Errusia; Azerbaijan, Georgia, Kazakhstan, Kirgizistan, Tajikistan, Turkia (Asia), Turkmenistan, Uzbekistan.
HISTORIA. Lakera Kaukasoko ipar-ekialdeko hizkuntza zaharren taldekoa hizkuntza da, txetxeniera, inguxera eta Dagestango hizkuntza gehienak bezala (nako-dagestaniar hizkuntzak). Darginieeraren oso gertukoa. Bere jatorria iraganaren ilunean galtzen da. VIII. mendean arabiarrek konkistaturik, lakera arabiar grafiaz idazten zen baina XV. mendera arte ez ohiko bihurtu. Lakera-arabiera lehen hiztegiak 1600ean agertu ziren. 1890ean, Piotr Uslar hizkuntzalari eta etnografoak lakerari buruz Tbilisin publikatu zuen bere lehen estudio monografikoa errusieraz eta sistema ziriliko osatua hautatu zuen zeinu diakritiko ugari eta hainbat letra georgiarrekin. 1928an, Kemal Atatürk-ek latindar alfabetoa gehitua. 1938an erreforma berri batek SESBen alfabeto ziriliko unibertsala inposatu zuen. Arabiera, turkiera, pertsiera eta errusiera izan ditu mailegu-iturri. Shergir lakiar erregeak pertsiarrekin borrokatu zuen V. m.an grekoen eta armeniarren aurka. Hiztegi tekniko edo modernoa erabat errusiarra da. Anglo-amerikanismoak dira informatika edo espektakulo terminoak via errusiera jasoak.
HIZKUNTZA. Ezaugarri nagusiak. Fonetika. A) Berrogeita hamabost letra ditu, hogeita hamahiru bakun eta hogeita bi bikoitz eta hiru diakritiko letrak konbinatzeko. B) Hamabi bokal ditu, berrogeita bi kontsonante eta hiru diakritiko letra konbinazioak eratzeko. C) Azentu toniko ez konstantea dauka, silaba batetik bestera igarotzen dena. Morfosintaxia. A) Baditu singularra eta plurala eta hau -py atzizkiaz lortzen da maiz. Hala ere, pluraltzeko 40 bat atzizki pluraltzaile dauzka. B) Deklinabidea badu hamabi kasurekin eta baita kasu ergatiboa ere, -Л atzizkia duena, euskarak -k bezala. C) Izenak lau klasetan banatzen dira. I klasea: gizaki maskulinoak. II klasea: gizaki femeninoak. III. klasea: klase transbertsala, positiboak diren erreferenteak. IV klasea: hain positiboak ez diren erreferenteak. D) Aditzak komunztadura du singular, plural, izenen klase, subjektu eta osagarriarekin eta iragana, orainaldia eta lehenaldia markatzen ditu. E) Lakera oso aberats da arabismoetan, nahiz eta ez eduki mugarik inungo arabiar herrialderik; islamismoaren eragina izan da. F) Hona hemen lakeraz lehen 10 zenbakiak: Цa (1), КІИ (2), ШaМ (3), mУkЪ (4), ХХЮ (5), РЯХ (6), aРУЛ (7), МЯЙ (8), УРЧІ (9), aЦ І (10).
Idazkera. Alfabeto zirilikoa. Ajami alfabetoa ere baliatzen dute.
|
HISTORIA. La lengua lak pertenece al grupo de las lenguas antiguas del noreste de Cáucaso, igual que el checheno, ingush y la mayor parte de las lenguas de Dagestan (lenguas nakho-daguestaníes). Lengua próxima al darghinés. Sus orígenes se pierden en la noche de los tiempos. Tras la conquista árabe en el s. VIII, la lengua lak se empezó a escribir con grafía árabe que no se generalizó hasta el s. XV: los primeros diccionarios lak-árabe aparecieron hacia 1600. En 1890, el lingüista y etnógrafo Piotr Uslar edita en Tbilisi el primer estudio monográfico ruso sobre la lengua lak y opta por un sistema cirílico completado con numerosos signos diacríticos y algunas letras georgianas. En 1928, Kemal Atatürk impuso el alfabeto latino ampliado. En 1938 se produce una nueva reforma en la URSS que decreta el uso universal del alfabeto cirílico. Ha recibido préstamos del árabe, turko, persa y ruso. El rey lak Shergir combatió al lado de los persas en el s. V contra los griegos y armenios. Todo el vocabulario técnico o moderno es simple y llanamente ruso. Son anglo-americanismos via ruso los del dominio de la informática o espectáculos.
LENGUA. Principales características. Fonética. A) Contiene cincuenta y cinco letras, treinta y tres simples y veintidós dobles. B) Posee doce vocales, cuarenta y una consonantes y tres diacríticos que forman combinaciones de letras. C) Posee acento tónico no constante que pasa de una sílaba a otra.
Morfosintaxis. A) Posee un singular y un plural, el plural se forma a menudo con el sufujo -py. Pero posee unos 40 sufijos pluralizantes. B) Posee declinación con doce casos. Posee caso ergativo, cuyo sufijo es -Л, equivalente al vasco -k. C) Los nombres se dividen en cuatro clases. Clase I: seres humanos masculinos. Clase II: seres humanos femeninos. Clase III: clase transversal, incluyendo referentes considerados positivos. Clase IV: clase transversal, incluyendo referentes considerados menos positivos. D) El verbo concuerda con el singular, plural, clase nominal, sujeto y complemento y marca pasado, presente y futuro. E) El lak es rico en arabismos, aunque no tiene ningún territorio poblado por árabes como frontera; ha sido la influencia del islam. F) Los 10 primeros números en lak son: Цa (1), КІИ (2), ШaМ (3), mУkЪ (4), ХХЮ (5), РЯХ (6), aРУЛ (7), МЯЙ (8), УРЧІ (9), aЦ І (10). Escritura. Alfabeto cirílico. También utilizan el alfabeto ajami.
|
GRAMATIKAK, METODOAK, ESKULIBURUAK
PARLONS LAK, Caucase, Daghestan, Kamil Tchalaev, L’Harmattan, gramatika eta hiztegia, 21,5x13, 258 or., Paris, 2012.
Parlons lak liburuaren sinopsia:
C’est l’amour pour la Lakie et pour la langue lak, celle de son père, qui a inspiré à l’auteur la rédaction de ce livre. La monographie de Kamil Tchalaev représent une description ethnolinguistique de cette langue pratiquée au Daghestan. Y sont étudiées en détail sa structure grammaticale et ses particularités phonétiques, morphologiques et lexicales. La monographie contient également des chapitres consacrés à l’histoire et à la culture des Laks. Elle est dstinée aux linguistes et à tous ceux qui s’intéressent aux processus ethnolinguistiques au Daghestan.
LAKIAR ALFABETOA
LAK ALPHABET
1928 arte, arabiar idazkera erabili zen lakera idazteko. Orduz geroztik latindar alfabetoa erabili zen hamar urtez, eta 1938az gero alfabeto zirilikoan idatzi da. |
Until 1928, the Arabic script was used to write the language. Afterwards it was written with a Latin alphabet for ten years, and since 1938 it has been written in Cyrillic
|
Lakeraren fonema kontsonanteak / Consonant phonemes of Lak |
||||||||||||
|
Labial |
Dental |
Postalveolar |
Velar |
Uvular |
Epi- |
Glottal |
|
||||
plain |
lab. |
plain |
lab. |
plain |
lab. |
|
||||||
Nasal |
m |
n |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Plosive |
voiced |
b |
d |
|
|
ɡ |
gʷ |
|
|
ʡ |
|
|
voiceless lenis |
p |
t |
|
|
k |
kʷ |
q |
qʷ |
|
ʔ |
|
|
voiceless fortis |
pː |
tː |
|
|
kː |
kːʷ |
qː |
qːʷ |
|
|
|
|
ejective |
pʼ |
tʼ |
|
|
kʼ |
kʷʼ |
qʼ |
qʷʼ |
|
|
|
|
Affricate |
voiceless lenis |
|
t͡s |
t͡ʃ |
t͡ʃʷ |
|
|
|
|
|
|
|
voiceless fortis |
|
t͡sː |
t͡ʃː |
t͡ʃːʷ |
|
|
|
|
|
|
|
|
ejective |
|
t͡sʼ |
t͡ʃʼ |
t͡ʃʷʼ |
|
|
|
|
|
|
|
|
Fricative |
voiceless lenis |
|
s |
ʃ |
ʃʷ |
x |
xʷ |
χ |
χʷ |
ʜ |
h |
|
voiceless fortis |
|
sː |
ʃː |
ʃːʷ |
xː |
xːʷ |
χː |
χːʷ |
|
|
|
|
voiced |
v ~ |
z |
ʒ |
ʒʷ |
|
|
ʁ |
ʁʷ |
|
|
|
|
Trill |
r |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
Approximant |
l |
j |
|
|
|
|
|
|
|
|
А а |
Аь аь |
Б б |
В в |
Г г |
Гъ гъ |
Гь гь |
Д д |
Е е |
Ё ё |
Ж ж |
З з |
И и |
Й й |
К к |
Къ къ |
Кь кь |
КI кI |
Л л |
М м |
Н н |
О о |
Оь Оь |
П п |
ПI пI |
Р р |
С с |
Т т |
ТI тI |
У у |
Ф ф |
Х х |
Хъ хъ |
Хь хь |
ХI хI |
Ц ц |
ЦI цI |
Ч ч |
ЧI чI |
Ш ш |
Щ щ |
Ъ ъ |
Ы ы |
Ь ь |
Э э |
Ю ю |
Я я |
I |
Lakiar alfabetoa eta ahoskera / Lak alphabet and pronunciation
Oharrak / Notes
E = [e] after consonants
Letters in blue are only used in Russian names and loanwords
Testu-lagina lakieraz / Sample text in Lak
Iturria / Source: Определитель