a-saila
POPOLUKERA
POPOLUCA SIERRA, POPOLUCA DE
Language family: Mixe-Zoque, Zoque, Veracruz Zoque.
Language codes:
ISO 639-1 -
ISO 639-2 -
ISO 639-3 poi
Glottolog: high1276.
Beste izen batzuk (autoglotonimoa: Soteapan Zoque, Nuntajɨyi, Highland Popoluca):
highland popoluca alt popoluca, sierra [POI].
popoluca, oluta [PLO] hizk. Mexiko.
popoluca, sayula [POS] hizk. Mexiko.
popoluca, sierra [POI] hizk. Mexiko.
popoluca, texistepec [POQ] hizk. Mexiko.
MEXIKO
popoluca, oluta [PLO] 102 hiztun 10.000ko populazioan (1990eko errolda). Hego-ekialdeko Veracruz, Oluta, barnealdea, mendebalde Texistepec. Mixe-Zoque, Mixe, Veracruz Mixe. Elebitasuna espainieraz. Ia denak 50 urtez gorakoak. Hiztegia.
popoluca, sayula [POS] 4.000 hiztun 14 elebakar barne (1990eko errolda). Sayula, Veracruz. Mixe-Zoque, Mixe, Veracruz Mixe. Hiztegia, SOV, VOS, ez-tonala, hitz luzeak, afixuak, klitikoak.
popoluca, sierra (highland popoluca) [POI] 30.000 hiztun (1991, SIL). Soteapan, Veracruz. Mixe-Zoque, Zoque, Veracruz Zoque. Nahuatlera ere erabiltzen dute. VOS, ez-tonala, hitz laburrak, afixuak. Gramatika.
popoluca, texistepec [POQ] 427 hiztun 15.779ko populazioan (1990eko errolda). Hego-ekialdeko Bveracruz, Texistepec, ekialde Oluta. Mixe-Zoque, Zoque, Veracruz Zoque. Elebitasuna espainieraz. Hiztunak 50 urtez gorakoak. Ia iraungia.
Hiztunak / hablantes (2002): 30.000 (Ethnologue).
Herrialdea / país: Veracruz (Mexiko).
HISTORIA. Popolukera 30 bat mila pertsonak mintzaturiko hizkuntza da Veracruz Estatuaren hegoaldean, Mexikon. Zokear familiak zokeera Txiapasko estatukoa eta mixeera Oaxakako estatukoa hartzen ditu eta halaber popolukera ere, hau izanik familiako hizkuntza iparraldekoena. Popoluka izenak 4 hizkuntza hartzen ditu elkar ulertu ezin, baina ahaidetuak direnak eta Veracruzen mintzatuak. Mintzaira hauei sierra popoluka, oluta popoluka, sayula popoluka eta texistepek popoluka deitzea iradoki da. Sierra eta texistepekera zokeerarekin daude erlazionatuago eta olutera eta sayulera mixeerarekin. Texistepekera eta olutera benetan daude iraungitzear, baina sayulera eta sierra gaur Veracruzen haurrek ikasten dituzte. Ez dira nahasi behar “popoluca” eta “popoloca” hitzak, azken hau Puebla Estatuko mintzaira baita, zokear familiarekin ahaidetu gabea.
Monografia hau ez da ohiko gramatika, ez ditu jarraitzen latindar gramatikaren arauak.
HIZKUNTZA. Ezaugarri nagusiak. Fonetika. A) Baditu p, t, ty, k ahoskabeak; b, d, gy, g herskari ozenak; c, č afrikariak; s, š, h igurzkariak; m, n, ñ, ŋ sudurkariak; l, r urkariak; y, w erdibokalak. i, L, u; e, a, o bokalak. B) Edozein bokalek izan dezake lagun ʔ edo ˙, edo biak. C) Bi azentu fonema daude, primarioa eta sekundarioa. D) Intonazio sistemak 1, 2, 3, 4 tonuak ditu; ↓, amaiera kadentzialak; ˇ ahultze ezaugarri bat. Morfosintaxia. A) -pa atzizkiarekin agertzen den edozein erro aditza da. B) Aditzak iragankorrak nahiz iragangaitzak izan daitezke. C) Bi mota aditz laguntzaile daude. D) Los 5 primeros números en popoluca son: tum (1), w Idazkera. Latindar alfabetoa.
|
HISTORIA. El popoluca de la sierra es un idioma hablado por unas 30.000 personas, en la parte sur del Estado de Veracruz, México. Es el idioma más septentrional de la familia zoqueana que comprende además al zoque, hablado en el estado de Chiapas, y al mixe del Estado de Oaxaca. El nombre de popoluca se emplea para designar a 4 idiomas mutuamente ininteligibles, pero emparentados, que se hablan en Veracruz. Se ha sugerido denominar a estos idiomas popoluca de
Esta monografía no es una gramática tradicional, no sigue las reglas establecidas por la gramática latina.
LENGUA. Principales características. Fonética. A) Posee oclusivas sordas p, t, ty, k; oclusivas sonoras b, d, gy, g; africadas c, č; fricativas s, š, h; nasales m, n, ñ, ŋ; líquidas l, r; semivocales y, w. Vocales: i L, u; e, a, o. B) Cualquier vocal puede ser acompañada por ʔ o ˙, o por ambos. C) Hay 2 fonemas de acento, primario y secundario. D) El sistema de entonación consta de los tonos 1, 2, 3, 4; cadencias terminales ↓, ; y un rasgo de debilitamiento ˇ.
Morfosintaxis. A) Cualquier radical que pueda aparecer con el sufijo -pa es verbo. B) Los verbos pueden ser transitivos o intransitivos. C) Hay dos clases de auxiliares verbales. D) Los 5 primeros números en popoluca son: tum (1), w Escritura. Alfabeto latino.
|
GRAMATIKAK, METODOAK, ESKULIBURUAK
GRAMÁTICA DEL POPOLUCA DE
Popolukaz hitz sail bat / Popoluca Word Set
|
[Mixean] |
[Zoquean] |
||
English (Français) |
Oluta Popoluca |
Sayula Popoluca |
Popolukera |
Texistepec Popoluca |
One (Un) |
Tu'k |
Tu·c |
Tum |
Tum |
Two (Deux) |
Mesko |
Mechc |
W |
Huisna |
Three (Trois) |
Tuv |
Túgup |
Tukuten |
Tuguná |
Four (Quatre) |
Maktasko |
Máctašp |
Maktasten |
Bacsná |
Five (Cinq) |
Mokoško |
Mogošp |
Mosten |
Bosná |
Man (Homme) |
Hayka'k |
Jayau |
P |
P |
Woman (Femme) |
Mahuwu |
To·šáy |
Yoomo |
Yooma' |
Dog (Chien) |
Šu'ni |
Tac |
Chiimpa |
Chempa' |
Sun (Soleil) |
Š |
Š |
Hama |
Jaam |
Moon (Lune) |
Po'a |
Po· |
Poya |
|
Water (Eau) |
N |
N |
N |
N |
White (Blanc) |
Po:po' |
Po·p |
Popo |
Popo' |
Yellow (Jaune) |
Pu'c |
Pú·tsputs |
Pu'uch |
Puuche |
Red (Rouge) |
Capac |
Tsábats |
Cabac |
Cha'pa'ch |
Black (Noir) |
Y |
Y |
Y |
Y |
Eat (Manger) |
Kay |
T |
Iku'tpa |
Ku't |
See (Voir) |
'E:p |
T |
I'iishpa |
Ex |
Hear (Entendre) |
Motow |
T |
Imatongpa |
Bat |
Sing (Chanter) |
' |
|
Waanpa |
Wan |
Leave (Partir) |
Yak |
T |
Icakpa |
Chac |